Davant l’actual situació socio-sanitària

Els i les explotades no podem pagar els plats trencats de la crisi o de les pandèmies

Ja fa un mes que els mitjans de comunicació obren els telenotícies i els diaris amb grans titulars sobre la nova pandèmia que s’està extenent per tot el món. Tothom ha pogut seguir l’evolució amb detall i ha pogut estar al dia dels mètodes que s’estan implementant per evitar el contagi massiu de la població. Entre aquestes mesures s’han imposat qüestions com el confinament de la població afectada, la celebració d’esdeveniments esportius a porta tancada, i d’altres que ens afecten quant a explotats i explotades, que som qui acabem pagant els plats trencats.

Sobre algunes d’aquestes mesures volem compartir la nostra postura:

• El cesament d’activitats comercials degut al Coronavirus no hauria d’afectar els ingressos i les condicions laborals dels treballadors i treballadores: no estem dispodades a que s’autoritzin ERTEs, ni acomiadaments, ni qualsevol altre tipus de mesura que ens prengui per una peça prescindible de les transaccions econòmiques mundials.
• Tampoc estem disposades a que s’ens avancin les vacances o que ens enviin a casa a “teletreballar”. Les vacances es gaudeixen per acord entre les parts, i el teletreball és una opció per a les persones a les que suposi una avangatge, sempre que l’empresa els hi faciliti materials adients per realitzar les seves tasques.
• La conciliació de la vida laboral, personal i familiar no existeix. La prova queda palesa en moments con l’actual, que tenim autèntiques dificultats per poder tenir cura dels nostres, com s’està veient. Els avis i àvies amb baixes defenses no són una solució per cuidar els nens i nenes que puguin estar contagiats.
• El confinamient de personas s’està fent “manu militari” i no ho volem consentir. No volem que vingui gent armada amb vestits espacials a notificar-nos que hem de tancar-nos a casa. Si hi ha necessitat, que ho faci personal sanitari.
• Aprofitem per donar un missatge de suport a les companyes italianes, xineses, coreanes, etc. que veuen com els seus carrers s’omplen de virus, amb uniforme o sense. Saludem també les companyes preses, en especial a les italianes, que s’han amotinat i fugit de les presons, perquè ningú mai se n’enrecorda i són les primeres víctimes de la pressió de l’Estat, en aquest cas en rebre mesures restrictives de contacte, en molts casos sense fonament sanitari.
• En aquest episodo s’està posant a prova la “fortalesa” del sistema de salut públic-privat. L’únic que hem pogut comprovar és que aquesta relació funciona mitjançant la llei de l’embut: allò ample per la privada (que dóna pasta i no dóna problemes) i allò estret per la pública (que paguem entre totes) i que en aquest cas ha d’assumir la lluita contra el coronavirus
• La Prevenció de Riscos Laborals és paper mullat, en tots els sectors. En totes les feines es porten a terme pràctiques de risc, la majoria dels cops instigades per les empreses, que per sort “poques” vegades tenen desenllaços negatius. Existeixen mesures de prevenció, però necessitem que la classe obrera estigui organitzada i forta per que els protocols es compleixin, per molt que les empreses diguin el contrari.

L’única manera de canviar les coses és juntes i organitzades. Fem-ho possible!

CNT Manresa – Catalunya Central