Primera setmana de la vaga del Transport Sanitari de Catalunya

CRONICA, OPINIONS I PROPOSTES

És possible que hi hagi persones que pensin que aquesta vaga és més fluixa que altres que hagin viscut. També hi haurà qui pensi que aquesta és una visió parcial sobre el desenvolupament de la Vaga. Per descomptat hi haurà gent que senti que ens hem oblidat d’elles en el comunicat o que no hem reflectit correctament alguns fets. És per això que animem als qui llegeixin aquestes línies, estiguin d’acord o no, a compartir i intercanviar impressions sobre el que plantegem.

Anem per parts:

1. Actitud Patronal

Hem arribat a aquesta situació per l’eterna negativa de ACEA a negociar millores en el conveni. Hi ha dos responsables que estiguem en aquesta situació: la Patronal i nosaltres mateixes, per haver-los deixat arribar tan lluny en la seva negativa. Des del preavís de La Vaga ACEA s’ha negat a cedir un sol mil·límetre.

Però han comès un error: pensar que La Vaga seria un fracàs. Hem aconseguit posar molt nerviosos als responsables de les empreses i es nota. Mai havien amenaçat tant a la Plantilla. Mai havien incomplit d’aquesta manera els SSMM. Mai havien mostrat tant les seves vergonyes com en aquesta ocasió. La Vaga serveix i els nervis de la Patronal ho deixen clar.

2. Actitud SEM i CatSalut

No és nou, però la “Administració” es renta les mans. Aparentment no volen saber res del conflicte. Per a això tenen empreses intermediàries, perquè es mengin els marrons.

Sabem que hi ha instruccions polítiques perquè els serveis que no siguin mínims surtin, perquè en hospitals i empreses s’estan saltant totes les lleis i el codi deontològic. Cal denunciar aquestes pràctiques, per descomptat, però no podem quedar-nos aquí, sobretot tenint en compte el col·lapse judicial actual.

3. Sobre els piquets i altres accions de protesta

Som conscients que aquest és un sector amb poc nivell de mobilització. A això contribueixen els abusius SSMM i la suposada vocació professional, que ens impedeix deixar sense servei a la població. Però aquesta vegada està sent diferent.

La manifestació del divendres 26 d’octubre ha estat un clar exemple. No sols s’ha vist una mobilització més nombrosa que en altres ocasions, sinó que hem tingut una actitud de combat constant, superant amb claredat als sindicats. Els talls de carreteres, encara que és cert que podem millorar-los i ampliar-los, han suposat un bon toc d’atenció als qui pensaven que no ens atreviríem.

S’estan organitzant piquets en moltes bases i hospitals, per a informar i persuadir a companys que estan treballant sense SSMM a secundar la vaga. Les empreses saben que hi ha molts piquets i que som constants. Per això amenacen als treballadors i cometen il·legalitats en cada moviment que fan, com deixar les pantalles en blanc i no comunicar els SSMM, perquè els treballadors que no s’atreveixen a secundar la vaga hagin de menjar-se tots els serveis del dia. Cal convèncer al personal que estan protegits per tota La Plantilla, però també cal dir-los que qui no lluita, no pot beneficiar-se dels beneficis aconseguits.

Cal destacar també el grau d´auto-organització i espontaneïtat positiva amb el qual està comptant La Vaga. Com dèiem, s’està superant als sindicats oficials i el seu control sobre com s’han de fer les coses.

4. Les mostres de solidaritat

Una bona mesura per a fer el balanç d’una vaga són les mostres de solidaritat que es donen en meitat de la lluita. Tenim dos clars exemples en La Vaga: l’acompanyament en el lliurament de l’expedient disciplinari al treballador agredit per part de Mariano, gos particular del SEM, i la caixa de resistència creada per a donar suport econòmic al company de SITAC que es tirarà tota la vaga sense pujar-se a una ambulància, però que té garantit poder pagar les factures.

Animem a crear més caixes de resistència, animem al personal que estigui treballant amb SSMM a compartir el seu salari amb els treballadors en lluita. Cal aconseguir que la solidaritat continuï corrent com fins ara. Que ningú quedi enrere, péro de veritat.

5. Ens quedem amb la part positiva

Part del personal, sobretot la gent que porta molt temps lluitant, té una visió negativa sobre com s’està desenvolupant La Vaga. Entenem que en gran manera està basada en la constant pressió empresarial, en la idea que no podrem superar-la i en què la gent no aguantarà.

No obstant això, el que vam viure divendres passat ens indica el contrari: la gent està cada dia més cabrejada i amb més ganes de lluitar. A més, tenint en compte que s’estan imposant els SSMM més enllà de la legalitat, al final gran part de la plantilla no està sofrint pèrdua econòmica, podent aguantar molt més temps aquesta situació. Pel altre cantó, les empreses hauran de pagar els salaris gairebé íntegres i això els posa nervioses. Ho saben i ho sabem.

6. Sobre la interacció de les lluites

Al mateix temps que estem lluitant per millorar el sector del transport i les emergències sanitàries per a tothom, s’estan donant lluites entorn de moltes problemàtiques concretes: laborals, sanitàries, d’habitatge, feministes, contra la pobresa i l’exclusió…No som el melic del món, hi ha molta més gent lluitant.

Seria important connectar amb totes les lluites per a donar-nos potència les unes a les altres, ja sigui en piquets o manifestacions, movent informació de cada conflicte o bé donant suport a les recaptacions solidàries per a les diferents causes. Ara bé, aquesta solidaritat ha de ser efectiva i no quedar-se en lletra morta ni en xarxes socials.

Exemple clar: si hem d’organitzar un piquet en TSC Zona Franca i comptem amb gent organitzada dels barris pròxims, en lluita per l’habitatge, haurem de correspondre i sumar-nos per a impedir el desallotjament que unes hores després està previst que hi hagi a Zona Franca.

7. Sobre la interacció amb la població i els mitjans de comunicació

Algunes persones han plantejat que la clau de l’èxit de la Vaga està en la imatge “pública” que es projecti. Pensem que no es tenen en compte dos factors fonamentals.

El primer, que ens enfrontem en gran mesura a la Generalitat, que impedirà que els mitjans de comunicació parlin bé de La Vaga, per molt bé que ens portem. La baralla per guanyar-nos a la “opinió pública” l’haurem de fer des del cara a cara, repartint informació a totes les persones que ens veuen lluitar i manifestar-nos, i usant els mitjans de comunicació més pròxims als barris, menys contaminats habitualment per les grans corporacions, com la CCMA. Poca gent parla mal de la lluita de la mineria o del sector del metall, a pesar que els mitjans s’han tirat damunt sempre. Aquest relat es va guanyar al carrer, aconseguint que la població fes seva la lluita.

El segon, que per a explicar a la gent el que fem, en quines condicions ho fem i com volem fer-ho, no és el millor moment. Estem en Vaga i això afecta als serveis habituals, per la qual cosa la gent ja va una mica estressada i pot ser poc inclinada a la nostra lluita. S’ha proposat animar a la gent a denunciar i queixar-se a les empreses i a l’Administració pel mal servei prestat, però això l’hem de fer (moltes ho fem) sempre i el resultat fins ara no és molt bo. Menys encara ho serà en l’actual context. És per això que potser convé més apostar per una confrontació més directa, que en cap cas és incompatible amb la interacció, també directa, amb la població.

8. La lluita i el símbol

Algunes persones han assenyalat com a violent i fora de la lluita el fet que un vehicle del SEM acabi destrossat per complet. No obstant això, no es va ocasionar cap mal personal (com si ha sofert el company agredit per Mariano, del SEM). Per a nosaltres, els béns materials estan molt per sota de les persones en la nostra escala de valors.

A més, no es va tractar d’un fet descontextualizado, tot el contrari. Es va expressar la ràbia contra un símbol dels abusos i ninguneos a la Plantilla. Just darrere del vehicle del SEM hi havia un vehicle d’alta gamma, que hagués pogut patir les conseqüències d’una manifestació amb un caràcter més ampli. No obstant això, ni tan sols es va tocar aquest vehicle, per la qual cosa l’acció col·lectiva va estar totalment emmarcada en el context de la Vaga.

Per a qui no s’acordi o no hagi viscut coses semblants, a vegades que els símbols són importants. Ho van ser en la lluita que es va dur a terme contra l’enderrocament del Centre Social Autogestionat Ca Vies, en el barri de Sants. El símbol de l’excavadora en flames va contribuir en gran manera a l’extensió de la lluita i a aixecar l’ànim del personal, per a aconseguir l’objectiu de mantenir el Centre Social Ca Vies en el seu lloc.

Les empreses i l’administració tracten de mantenir intacta la seva imatge i usen símbols perquè la gent es fixi en ells, com els polítics que presenten a les eleccions. Si ells els utilitzen, per què no ho farem nosaltres?

9. Sobre la interacció amb els partits polítics

Capítol a part mereix la importància que es dóna a tenir suport de partits polítics per a guanyar La Vaga. Es parteix en aquest cas d’una perspectiva errònia. Fins a la setmana passada, la lluita del Transport Sanitari no suposava cap problema per a la classe política. Les promeses i mocions del Parlament han quedat sempre en lletra morta, perquè en cap moment s’ha estret per a fer efectives aquestes mocions. Si no estan amenaçats per la pressió, cap polític mourà un dit per canviar les condicions del sector al nostre favor.

En aquest moment, quan la lluita s’està tibant i el sindicalisme oficial sembla que va perdent el control sobre aquesta, és quan es comencen a moure. Els telèfons dels despatxos sonen constantment i les reunions es comencen a produir. Això no ho han aconseguit les negociacions amb la patronal (que fins ahir reien de nosaltres), sinó la pressió sobre la classe política, que no vol tenir més desgavells al carrer, menys encara que no estiguin controlats.

10. Sobre la participació de la gent jove en la lluita

És important que la gent veterana del sector impulsi la lluita. És més important encara que no es posin bastons a les rodes, desanimant a la gent per la visió negativa que es tingui sobre aquesta lluita. És imprescindible que la gent jove del sector prengui la davantera i protagonitzi La Vaga, perquè són les més precarizadas i amb un pitjor futur per davant. Entenem que així s’està fent i s’ha de seguir en la mateixa línia.

11. Anem per bon camí

La lluita és dura. Però haurem d’acostumar-nos perquè vénen temps més foscos que els actuals. En La Vaga s’estan aconseguint coses molt positives. La primera, la por de les empreses, que precedeix al respecte cap a les plantilles. La segona, el respecte per nosaltres mateixes, que estem fent valer la nostra força al carrer. La tercera, vèncer el pessimisme que pesa sempre sobre aquest sector i transformar-lo en valentia per afrontar la lluita amb força i ganes., malgrat la por que totes tenim d’enfrontar-nos a les bèsties de ACEA i SEM.

 Borden, doncs cavalquem.

A la vaga companya,

No vagis a treballar,

Deixa quieta l’ambulància,

És l’hora de lluitar,

A la vaga 10, a la vaga 100…

Secció Transport Sanitari (sov@manresa.cnt.és)

CNT Manresa-manresa.cnt.es