Segona setmana de la Històric Vaga del Transport Sanitari: una crònica

CRONICA, OPINIONS I PROPOSTES

Continuem animant als qui llegeixin aquestes línies a compartir i intercanviar impressions sobre el que plantegem, a sumar forces entorn d’un objectiu comú.

De nou, per parts:

1. Actitud Patronal

L’altivesa i els enganys de la Patronal s’han convertit en amenaces i sancions a la Plantilla. En el comunicat que van treure aquesta setmana parlen sobre la legalitat de la retirada del salari de les nòmines del personal, perquè emana d’un acord entre les dues parts. No obstant això, res diuen sobre l’aplicació de l’altra part de l’acord, que és la implantació exclusiva de les categories TES, que substitueixen a les TTS en el conveni estatal, emanat de l’acord de fi de vaga de setembre de l’any passat. Utilitzen la llei de l’embut: l’ample per a ACEA i l’estret per a la Plantilla.

L’actitud patronal d’aquesta setmana indica nerviosisme i és lògic. Mai havien hagut de suportar una vaga tan llarga i fora de l’abast dels habituals convocants. És cert que el seguiment no està sent el que haguéssim desitjat. Sobretot, tenint en compte els nyaps que estan fent amb la designació de Serveis Mínims, que podria, si La Plantilla som capaces de perdre la por, posar en una dificultat a les empreses.

Però també és cert que estan tractant de sortir de la situació llançant cops per tot arreu, sense saber bé on apuntar. Estan buscant fantasmes. La prova és que l’empresa Ambulàncies Domingo va mantenir durant tota la nit del 22 al 23 d’octubre unitats SEM enceses per a poder gravar el que passava a la porta. També van intentar obligar a personal més precari del TSU a posar llums i sirenes per a sortir de base sense ser informats dels seus drets pel piquet de vaga, sent aquesta pràctica totalment il·legal, a més de menyspreable. La Patronal en la seva línia.

La Vaga està descontrolada i començant a fer els primers passos en l’auto-organització. La Patronal ha d’estar esperant que els salvi la campana del COVID, però amb una mica de sort i actitud, ni així es deslliuraran del conflicte.

2. Actitud SEM i CatSalut

Els dos actors de l’administració pública als quals s’ha anomenat per a mediar en el conflicte no volen asseure’s a parlar. Més ben dit, no s’asseuen a parlar amb els qui tenen el conflicte obert. Per contra, si ho han fet amb el col·lectiu Tècnics en Lluita, per a parlar del sexe dels àngels segons sembla. El SEM va acceptar la invitació a reunir-se amb aquest col·lectiu, però sense relacionar-ho directament amb el conflicte i amb una condició: no es podia parlar de la Vaga.

La reunió es va celebrar a porta tancada i sense que ens haguéssim assabentat del lloc i l’hora. Segons les notes de la trobada (una acta ha de ser signada i ratificada per les dues parts), el SEM va començar la reunió parlant de la violència i descontrol de la Vaga, cosa de la qual havia rebutjat parlar. La resta de la reunió va ser farcit i l’empresa finançada amb diners públics no va fer més que llançar pilotes fora cada vegada que es tocava un tema important. El positiu de la celebració de la reunió ha estat comprovar que a l’administració li fa por La Vaga.

Esquerra Republicana de Catalunya està ignorant de manera sistemàtica la lluita de la Plantilla del sector. Si mantenen la seva actitud i no rectifiquen aviat, és possible que el període electoral que, segons les enquestes,  els portarà a la presidència, se’ls compliqui.

3. Sobre les relacions interpersonals en el procés de lluita

Una de les qüestions més interessants de la Vaga està sent la interacció del personal de les diferents zones. En les manifestacions, piquets i altres accions, ens estem trobant gent que no ens coneixíem, per a compartir moments de lluita. Són moments intensos, en els quals ens juguem molt, propicis per a treure de nosaltres el millor.

Aquesta vaga no és dels sindicats convocants, fa molt que es van veure superats. Aquesta vaga és de totes les persones que estan aportant coneixements i força a la mobilització. Totes estem aprenent de totes i fent-nos fortes en la lluita. Als qui encara no s’estan atrevint a sumar-se, estem aconseguint que comencin a pensar a aixecar el cap i enfrontar-se a les seves pors i a la Patronal.

És cert que s’han comès errors. En alguna ocasió se’ns han assenyalat actituds contradictòries amb la lluita que ara portem endavant, però som a temps de millorar. Aprenem sobre la marxa sense detenir la lluita, ens fem més fortes.

4. La por de Govern i Patronal ens marca el camí

Per a la mobilització del divendres 23 d’octubre, el Departament d’Interior, comandat per Miquel Sàmper, va enviar a la seva elit en el control de masses per a controlar els moviments de la Plantilla. La presència policial va ser major que en anteriors ocasions i l’actitud va deixar de ser passiva. L’únic incident que va haver-hi va ser el llançament d’ous des d’una finestra, potser d’algú enfadat perquè no sortim amb més força a defensar lo nostre. No obstant això, la policia va identificar, va registrar i va amenaçar amb multar a algunes persones, amb la intenció d’espantar-nos i que seguíssim els camíns marcats pel sindicalisme oficial de les cúpules (aclarim que res té a veure l’actitud del personal delegat d’empresa amb l’actitud de la cúpula sindical).

Sent la manifestació de la setmana passada molt pacífica, però combativa, en aquesta ocasió es va actuar encara més pacíficament, tallant el trànsit solament durant la marxa per la Diagonal fins a la seu de Catalunya Radi, per a demanar-los que informessin de la lluita que estem duent a terme. El desproporcionat i car dispositiu policial va arribar a baixar-se dels vehicles per a apartar-nos cap als carrils d’entrada a Barcelona, mentre la Guàrdia Urbana estava tallant el trànsit al nostre pas, com en anteriors ocasions. Hauria estat més pacífic i molt més barat deixar que GU controlés el trànsit, perquè fins i tot els cotxes baixaven la velocitat al nostre pas i se solidaritzaven amb la protesta. Quan els convé judicialitzen i sancionen la protesta polític-laboral, però demanen que a ells no se’ls apliqui la mateixa medicina; hipòcrites.

Si en Interior tenen por és perquè hi ha coses que se’ls estan escapant d’aquesta vaga. L’administració està nerviosa i les empreses també. Per això redoblen vigilància i amenaces. Aquesta actitud per la mobilització del nostre sector concorda amb la constant militarització dels carrers, cada vegada més plenes de policies, perquè saben que el que està per venir se’ls pot escapar de les mans. La por que han demostrat Govern i Patronal ens marca el camí.

Borden, doncs cavalquem.

A la vaga companya,

No vagis a treballar,

Deixa quieta l’ambulància,

És l’hora de lluitar,

A la vaga 10, a la vaga 100…

Secció Transport Sanitari (sov@manresa.cnt.es)

CNT Manresa-manresa.cnt.es

SOV CNT Manresa

Sindicat d'Oficis Varis de Manresa - Catalunya central (que inclou comarques de l'Anoia, del Bages, del Berguedà, el Solsonès i el Moianès)

Deixa un comentari