Qui som?

Marc general

L’acció sindical de la CNT es porta a terme de dues formes diferents: una, a les grans empreses, on s’actua a través de les seccions sindicals constituïdes legalment, i una altra, en les empreses petites o on es dóna l’ocupació precària, en què és impossible legalitzar la secció sindical, ja que significa l’acomiadament automàtic dels companys.

A la petita empresa i l’economia submergida
En aquestes condicions laborals el sindicalisme es torna més dur. En aquest tipus d’empreses el simple fet que l’empresari s’assabenti de la filiació sindical de la CNT d’un treballador fa perillar seriosament el lloc de treball.

En aquestes condicions, la CNT desenvolupa un model sindical basat en el sindicat directament, aquí no hi ha seccions sindicals que valguin.

En aquestes condicions tan dures és quan l’acció directa i la solidaritat són més necessàries.

Si hi ha conflictes en aquests sectors, els companys de CNT que treballen en grans empreses donen suport i ajuden als afiliats de CNT d’aquests conflictes.

Tot això es fa a través de la coordinació dels sindicats de la CNT.

La CNT ve denunciant sistemàticament la situació laboral de sectors com el del comerç, construcció, les dones de fer feines, el camp, i les milers de petites empreses de pocs treballadors.

A més, portem la informació des d’aquests sectors de condicions laborals més dures fins les empreses on els treballadors estan en millors condicions. Només amb la comprensió i el suport de tots els treballadors, independentment d’on treballin, és com l’acció sindical és coherent i realment solidària, en cas contrari es cau en el corporativisme i en el campi qui pugui.

En aquests sectors, la CNT desenvolupa una contínua tasca d’informació, així estem aconseguint, al marge dels sindicats “representatius”, que els treballadors exigim els nostres drets, que perdem la por i que recobrem la il · lusió per organitzar-nos i defensar junts la nostra dignitat.

A les grans i mitjanes empreses

Els afiliats a CNT practiquem l’acció sindical a través de les Seccions Sindicals, mai a través dels comitès d’empresa.

La secció sindical és el conjunt de tots els afiliats de CNT en una empresa, per això són tots els afiliats, i no només els delegats, els que porten endavant l’acció sindical: informació als treballadors dels plans i actuacions de l’empresa, denúncia de les infraccions de normatives, lleis i convenis, defensa dels companys que tinguin conflictes amb el patró, elaboració de plataformes reivindicatives, organització de campanyes de solidaritat amb treballadors d’altres empreses o sectors, etc.

Els comitès d’empresa treuen el protagonisme als treballadors perquè són ells els que ho porten tot, no deixen espai perquè la resta dels treballadors participin, proposin i decideixin. A més, els membres dels comitès tenen privilegis respecte a la resta de companys, no poden ser acomiadats mentre siguin del comitè i durant un any després, tenen hores sindicals que en molts casos les empren com els dóna la gana, i el més greu, molts d’ells no van al seu lloc de treball, s’acostumen a les reunions amb l’empresa i a les negociacions diàries, al poc temps es porten millor amb l’empresa que amb els seus companys, arribant en alguns casos a firmar acomiadaments contra la voluntat dels treballadors/es per tal de mantenir el seu lloc de treball i els seus privilegis com a delegats.

Els delegats de les seccions sindicals de CNT són rotatius entre els afiliats a la Secció, quan se’ls nomena per una assemblea per assistir a una negociació són nomenats exclusivament per a un tema concret i amb les posicions que l’assemblea fixi exactament, a més en aquesta negociació no poden signar res que els treballadors no hagin decidit en assemblea.

Els delegats de les seccions sindicals de CNT estan en el seu lloc de treball, res de sindicalisme professional.  Els delegats de la CNT no tenen hores sindicals.

Els afiliats i afiliades a CNT pensem que la informació és fonamental, per això la nostra acció sindical té un pilar important en la contínua informació als treballadors. Si un treballador està informat dels seus drets, de la situació dels seus companys, de la situació d’altres treballadors d’empreses o rams diferents, dels problemes del seu entorn, etc, serà més procliu a ser lliure, a ser independent, a ser tolerant, a ser solidari, a no deixar-se avassallar ia exigir les seves reivindicacions. És a dir, fomentem una acció sindical participativa, solidària, no burocràtica, enganxada als treballadors, allunyada dels despatxos.

3.) Acció Social

La CNT no és una organització que es dediqui exclusivament a qüestions sindicals.

El primer que hem de fer abans d’analitzar les diferències bàsiques entre les dues organitzacions, és estudiar la seva història i fundació. Afegim aquest link de la web,-de lectura imprescindible-on es descriu amb detall el període en què es produeix el procés escissionista a la CNT.

1979-1989: el procés escissionista. El sindicalisme subvencionat i la crisi del moviment obrer

ELECCIONS SINDICALS I COMITÈS D’EMPRESA

Les seccions sindicals constituïdes pels i les treballadors / es afiliats / des a la CGT, es presenten a les eleccions sindicals i els seus delegats / des poden formar part del Comitè d’Empresa. El / la Delegat/da sindical gaudeix dels avantatges i immunitat davant l’acomiadament que li atorga la Llei orgànica de llibertat sindical (LOLS) emmarcat en el model de representació unitària, privilegis que no tenen els seus propis/es companys /es de treball, -inclòs el manteniment d’alliberats/des sindicals quan la majoria de vots i acumulació d’hores sindicals ho permeti-prescindint de la permanència en el seu lloc de treball per dedicar-se a tasques “estrictament sindicals”.

Les seccions sindicals formades per treballadors/es de la CNT adquireixen representació pròpia en les empreses i no es presenten a les Eleccions Sindicals ni formen part del Comitè d’Empresa. Els / les delegats/des de la Secció són elegits/des en Assemblea i revocables en qualsevol moment, no tenen cap privilegi respecte a la resta dels seus companys/es i no viuen del sindicalisme. Tota la plantilla afiliada a la CNT s’autoprotegeix conjuntament i reivindica amb la resta de treballadors/es les millores pertinents i l’estratègia a seguir. Els / les treballadors / es es senten integrats i partícips de les seves pròpies reivindicacions, evitant el delegacionisme i actuant de manera directa contra els empresaris. L’acció directa sense intermediaris és la premissa a seguir, ja que sempre s’intenta prioritzar l’acció sindical a la via jurídica, que queda relegada als casos estrictament necessaris. La Secció Sindical de CNT té vinculació directa al Sindicat, als seus acords i estratègia sindical.

SUBVENCIONS DE L’ESTAT

La CGT rep cada any una quantitat de diners ingent de les arques de l’Estat, aquests diners procedeixen d’unes subvencions que són atorgades en proporció a la seva representativitat sindical en les empreses on té presència. Es tracta d’una quantitat que va en funció del nombre de delegats/des obtingut a les eleccions, és a dir, del percentatge de “representació” que obtenen.  Per posar un exemple, l’any 2011 la Confederació General del Treball (CGT) va rebre una quantitat de 218.684,29 € (veure BOE-A-2011-3079 ) i, així mateix, l’any 2012 va rebre 223.490,65 € ( veureBOE-A-2012-10936 ). El 2007 la Fundación Anselmo Lorenzo vinculada a la CNT va rebre 32.000 € de l’estat (BOE 2007 nº160, BOE 2007 nº161) aquest fet va provocar una polèmica fora i dins de l’anarcosindical, es van prendre mesures i es va deixar clar en els estatuts que la FAL no pot rebre cap tipus de subvenció. Tot i que els diners no foren per la CNT ni per cap tipus d’acció sindical, pensem que si critiquem altres organitzacions per rebre subvencions, també hem de reconèixer i aprendre dels nostres errors.

La CNT, en no participar en les eleccions sindicals, rebutja de manera frontal les subvencions, independentment de la seva procedència, com bé es troba reflectit en els seus Estatuts . El finançament dels Sindicats de la CNT està basada en l’autogestió i procedeix de les quotes de la seva afiliació o d’altres formes acordades per l’Assemblea del Sindicat (aportacions voluntàries i desinteressades d’afiliats / es i simpatitzants, sopars, jornades, etc, … ) No rep cap import per a l’organització de cursos de formació i la tasca formativa correspon al mateix Sindicat en qüestió. D’aquesta manera s’aconsegueix plena autonomia en la presa de decisions i en el desenvolupament de l’acció sindical en les empreses.

ASSALARIATS CONTRACTATS

La CGT té oberta la possibilitat per a la contractació d’assalariats/des en els seus Sindicats. Els sindicats federats a la CGT tenen plena autonomia per a la contractació d’assalariats/des en l’exercici de les funcions sindicals. Es dóna el cas de Sindicats de la CGT que mantenen a diferents secretaries amb un contracte assalariat que podria ser molt semblant al de qualsevol empresa. Un exemple recent, és el del secretari d’Acció Social de la Confederació Territorial de CGT de Madrid, Castella-la Manxa i Extremadura que va ser acomiadat per la CGT perquè interferia en la seva tasca com administratiu del Sindicat de Neteja, també de la CGT.

 La CNT no té càrrecs remunerats en l’organització. Cap Secretaria de la junta dels sindicats té un càrrec remunerat. Les juntes/comitès de la CNT només són òrgans de coordinació, representació externa i posada en marxa d’acords presos en les Assemblees dels diferents àmbits confederals. No tenen poder de decisió, són elegits des de la base i poden ser revocats en qualsevol moment. Els membres de sectes religioses o les persones que es presenten a les llistes de qualsevol organització política no poden ocupar càrrecs orgànics a la CNT. És una forma de mantenir el poder de decisió en les Assemblees dels sindicats federats i evitar polititzar el sindicalisme. El fet de no tenir assalariats/des ni membres de partits polítics ocupant càrrecs, fa que no hi hagi lluites internes de “poder” entre diferents sectors, tal com passa en altres organitzacions, la tasca militant de l’afiliació gestiona i desenvolupa les tasques pròpies del Sindicat.

La CNT no firma CAP acomiadament, alguns delgats de CGT fruit de la seva deriva burocràtica han firmat acomiadaments com els sindicats majoritaris, encara que després hagin estat expulsats de la organizació poden mantenir el càrrec de delgat del comitè:

Acord entre el Comitè d’Empresa (CCOO, UGT, CGT, SICAM, CSC, etc) i la CAM per acomiadar 1250 treballadors:http://www.cgtbs.info/images/stories/web/2012/actafinalfirmada.pdf

Els dos delegats de CGT a CUBIGEL firmen amb els d’UGT i CCOO, 162 acomiadaments:http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/11/23/catalunya/1353701707_664931.html

Els delegats de CGT a BNP-Fortis firmen amb els d’UGT, CCOO i FITC, 173 acomiadaments:http://www.alasbarricadas.org/forums/viewtopic.php?f=20&t=47098

UGT,CCOO i CGT accepten la producció en festius a SEAT: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=93304

Per evitar que es produeixin fets com aquests, la CNT s’oposa als comitès d’empresa i aposta per un model sindical horitzontal, basat en la secció sindical i l’assemblea de treballadors.

Tot i això, cal reconèixer que la CGT ha dut a terme lluites exemplars com la dels buseros de TMB amb la victòria dels dos dies de descans, o la Vaga de SMATSA a Sabadell. Els delegats de CGT honestos també han de fer front a la repressió per motius sindicals, com fou el cas de l’acomiadament de la delegada de CGT a Nidec. Per tant, no és cert que a totes les empreses la CGT es comporti com els majoritaris.

NOTA:

En aquesta pàgina es citen algunes de les diferències més significatives que existeixen entre les dues organitzacions sindicals. Volem remarcar que, amb aquestes clarificacions, només pretenem donar resposta a molts dels dubtes i qüestions que se’ns plantegen sovint per part de simpatitzants i interessats/des en l’assumpte en qüestió, per tant, incidim en que no és la intenció de CNT atacar o desprestigiar la CGT, i menys encara, als seus afiliats /des. Aquesta informació ha de ser considerada com una anàlisi, recordatori de que el nostre model sindical no té cap relació amb la participació en les eleccions sindicals, els comitès d’empresa o les subvencions provinents de l’estat.

Prova del que s’ha exposat és que, la CNT, a nivell confederal (tot el territori de l’Estat Espanyol), col · labora estretament amb la CGT en algunes campanyes de mobilitzacions contra les retallades i el pacte social, ja que entenem que és l’única manera d’aturar aquests atacs contra la classe treballadora. Ara bé, cada sindicat, dins de la plena autonomia de què disposa, decideix assembleàriament amb quines organitzacions i /o col · lectius col · laborar i en quina mesura, depenent de la realitat social i sindical de la població on es troba.

5.) La CNT en l’actualitat

Des de finals de la dècada dels noranta i coincidint amb les primeres manifestacions del moviment antiglobalització, es va produir una reconfiguració del moviment llibertari a nivell internacional que va provocar un lent però constant creixement d’aquest, de la seva capacitat d’influència i del seu potencial organitzador. Aquest fenomen es va plasmar en un imparable procés de recuperació de col · lectius i organitzacions anarquistes o que assumien els principis, tàctiques i finalitats (amb matisos) anarquistes sense arribar a denominar-se com a tals.

En aquest context es van donar, per exemple, els processos insurreccionals de Chiapas i Oaxaca a Amèrica Central, la consolidació del moviment llibertari en el Con Sud (sobretot a Xile i Argentina), la rebel · lió antiautoritària a Grècia i l’augment del pes específic de les federacions i organitzacions anarquistes en tota la resta d’Europa. Exemples puntuals d’aquest procés de reorganització del moviment llibertari a escala internacional.

Assassinat de Carlo Giuliani. Contracimera del G-8 a Gènova (Itàlia). 20 juliol 2001. 
El moviment antiglobalització havia reunit prop de 200.000 manifestants. 
L’actuació indiscriminada dels Carabinieri va produir més de 200 ferits i 50 detinguts, 
a més de múltiples denúncies per tortures i maltractaments a les comissaries. 
Carlo Giuliani va ser considerat la primera víctima del moviment antiglobalització.

Pel que fa a l’anarcosindicalisme, aquest procés va experimentar l’augment de les seccions de l’AIT (Associació Internacional dels Treballadors) i en el creixement del nombre de militants dels sindicats federats. Molt especial va ser el creixement de l’anarcosindicalisme en el context de l’Europa de l’Est, on la caiguda del comunisme havia suposat l’entrada d’un capitalisme ferotge que havia destrossat els drets laborals i socials dels treballadors d’aquests països. Així doncs, l’ASI (secció sèrbia de l’AIT) va consolidant-se com una alternativa anarquista i antinacionalista en l’especial context balcànic. Igual d’ esperançador va ser l’aparició i ràpida consolidació del ZSP (anarcosindicat polonès). Un anarcosindicat europeu en expansió és l’alemanya FAU, que va mantenir un pols amb l’estat alemany que pretenia il·legalitzar-la, arrel d’un conflicte amb els cinemes Babylon, finalment i amb el suport de diferents seccions de l’AIT, la FAU no va ser il·legalitzada.

Pel que fa a l’estat espanyol, la Confederació Nacional del Treball va començar a experimentar indicis d’un lleuger creixement encara que la seva influència i capacitat d’actuació estaven a anys llum de la que s’havia viscut durant els anys de lluita contra els Pactes de la Moncloa.

El govern del PP va promulgar una nova reforma laboral-la setena-mitjançant el decret llei del 5 de març de 2001. Si la reforma del PP del 1997, ja fixava un mínim de costos d’acomiadament, pèrdua de prestacions i consolidació de la precarietat, aquesta última fila més prim en el fons i en la forma de tota l’arbitrarietat explotadora.

El febrer de 2002, al municipi de Tomares (Sevilla), els treballadors de recollida d’escombraries de l’empresa Ferroser,en mans del grup Ferrovial Serveis SA, es van declarar en vaga per exigir contractes indefinits i millores laborals.Després de vint dies de vaga, la CNT-sindicat amb major nombre d’afiliats d’entre els treballadors de l’empresa-, va signar un acord amb la susdita en el qual s’establia les condicions que demandaven els treballadors de la plantilla. No obstant això, un any després Ferroser incomplir l’acord i els treballadors van començar una èpica vaga. Al llarg de la intensa vaga, els treballadors van realitzar una marxa cap a Sevilla i nombrosos actes de protesta, en què van arribar a donar-se enfrontaments amb les forces policials, fets que l’Ajuntament va prendre com a arsenal mediàtic per intentar criminalitzar als treballadors declarats en vaga . Sis dels treballadors van arribar icluso a declarar-se en vaga de fam.

El dilluns 28 de juliol de 2003, després de 134 dies (4 mesos i mig) de vaga indefinida, la secció sindical de la CNT de la neteja informava de la victòria aconseguida en la lluita per una ocupació digna. Cal assenyalar que durant el transcurs del conflicte es van donar moltes accions de solidaritat, tant des de la Confederació a nivell estatal com dels moviments socials. Arran d’aquestes mostres, CNT assenyalava en un comunicat:

Tornant a la lluita pel patrimoni sindical, el 2003 va sortir una sentència favorable a l’anarcosindical perquè es procedís a la devolució dels seus béns històrics. Durant aquests anys es seguirien produint ocupacions a Astúries, Catalunya, Andalusia, etc. en els edificis del patrimoni sindical acumulat que s’havien establert com a seus de la CNT en aquests respectius llocs. Els actes de protesta es van anar succeint en molts llocs com ara Zamora. Però l’estat seguia retenint, amb l’ajuda de la resta de sindicats, tot aquest patrimoni que van aconseguir mitjançant la lluita centenars de milers de treballadors i que el franquisme els hi va arrabassar.

El 1 març 2004 començaria el judici dels 105 anarcosindicalistes processats per l’ocupació del CES a Madrid per penes abusives i destrosses que la mateixa policia havia comès.

Creixement i expansió de la CNT

Amb el canvi de segle es va produir un notable augment de l’afiliació, cosa que s’ha consolidat i fins i tot ha augmentat en els últims tres anys aproximadament.

El 14 de març de 2004 van tenir lloc les eleccions generals, tres dies després de l’atemptat de l’11-M. Els comicis van donar la victòria al PSOE de Rodríguez Zapatero. Malgrat els nous aires que el PSOE de Zapatero pretenia portar a la Moncloa amb el seu tarannà, les noves mesures encaminades a desregularitzar, més encara si és possible, el mercat de treball no es van fer esperar massa

El 2006 CCOO i UGT van signar al costat del govern del PSOE i la patronal una nova reforma del mercat de treball.Entre les mesures per impulsar la contractació indefinida i convertir l’ocupació temporal en fixa es trobava el contracte“de foment per a la contractació indefinida”, fruit de la reforma laboral de 1997 la indemnització en cas d’improcedència de l’acomiadament era més barata, i que anava camí de normalitzar com el contracte indefinit que substituiria a l’ordinari.

En resposta, la CNT va portar a terme una campanya contra la reforma i acabaria convocant per l’1 d’abril de 2006 una manifestació a Madrid a la qual acudirien al voltant de 4.000 persones. Com ja era habitual, la premsa burgesa va ignorar els fets tot i tractar-se de la resposta més contundent que s’havia donat al carrer fins llavors.

Manifestació a Madrid contra la reforma laboral. 1 abril 2006.

Es tractava de la manifestació més gran dels últims anys convocada per CNT en solitari. Sens dubte alguna cosa canviava.

Des del 2005 la CNT manté unconflicte contra l’empresa Mercadona. Les denúncies més destacades i conegudes són les sentències fermes per assetjament a les treballadores, violació del seu dret al temps de lactància per als seus fills i sotmetre als treballadors a un examen anual de conducta.

Des del seu començament, la campanya dels sindicats contra la cadena de supermercats va ser intensa i no va trigar molt en estendre’s a tots els punts del país. Una infinitat de piquets, accions, concentracions i crides al boicot es van succeir al llarg dels pròxims anys fins al dia d’avui. També es van dur a terme multitud de manifestacions com les primeres que van tenir lloc a Bollullos Par del Condado (Huelva) el 3 de juny de 2005, les de Galícia i Sitges el maig de 2006, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat el juliol de 2006 i un llarg etcètera. I per descomptat sense oblidar les manifestacions que es van donar gairebé diàriament pels carrers de Barcelona des que es va anunciar el començament de la vaga dels treballadors de Mercadona de Sant Sadurní de Noia (Barcelona) el març de 2006. A més, les mobilitzacions es van multiplicar arran de les agressions perpetrades per cinc individus a un membre del Comitè de Vaga de Mercadona al setembre del mateix any. El 16 del mateix mes es va celebrar una manifestació a nivell estatal a València i una altra a Valladolid el 13 de gener de 2007.

Manifestació a Barcelona. 1 maig 2006.

A finals d’abril de 2007, els treballadors en vaga a Sant Sadurní de Noia, van anunciar el començament d’una vaga de fam per exigir una solució al seu conflicte i el respecte i igualtat dels seus drets laborals com treballadors immigrats. L’anunci havia despertat força enrenou i va atreure l’atenció de diversos mitjans de comunicació. Davant aquesta situació, Mercadona es va veure obligada a cedir i es va asseure a negociar.

Finalment, el conflicte es va poder donar per acabat després de tretze llargs mesos d’una vaga que s’havia convertit en la vaga indefinida més llarga de la història de Catalunya.

Paral·lelament, la revitalització que estava experimentant la CNT també s’estava produint a la resta del moviment llibertari. Durant els primers anys de la dècada del 2000, la FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries) va anar evolucionant cap a les tesis de l’anarquisme insurreccionalista, a causa de diversos motius, per exemple les crítiques i falta de suport per part de la FAI i algun sector de la CNT a anarquistes repressaliats per accions contra l’estat i el capital, etc.  i les diferències amb l’anarcosindicalisme es van anar engrandint. Finalment, els cops repressius soferts per l’organització la van portar a la clandestinitat. El 2006 una nova generació de joves decideix formar una nova FIJL  que, a diferència de la FIJL insurreccionalista, s’identifiquen amb l’anarcosindicalisme i amb l’anarquisme organitzat. L’any 2007 es refunda definitivament sota el nom de Federació Ibèrica de Joventuts Anarquistes (FIJA) però reconeixent-se com a continuadora de la FIJL històrica. Amb el pas del temps nous grups s’han anat adherint a la Federació, que va passar a publicar “El Manxa”i “El Fuelle” òrgan d’expressió de la FIJA. Actualment després que les FIJL insurreccionalistes renunciessin a les sigles, tornen a anomenar-se FIJL.

El 29 de febrer de 2008 tenen lloc els disturbis a la Plaça de Tirso de Molina de Madrid, lloc on es troba la seu de la Federació Local de CNT Madrid, a causa de la concentració d’un grup neonazi que pretenia manifestar-se a la plaça amb l’excusa de tractar d’una campanya electoral. Pocs dies abans s’havien confirmat els rumors pel que, davant la legalització de la concentració a les portes de la seu de la Federació Local, la CNT madrilenya fa una crida a l’opinió pública on convoca a la classe treballadora en particular, i a la societat en general, a mobilitzar-se i denúncia l’actitud negligent de la Junta Electoral de la Zona (encarregada de legalitzar l’acte) a la qual fa responsable del que pogués passar.

Com a conseqüència, es produeix una batalla campal al centre de Madrid entre els centenars de manifestants que havien acudit a protestar i les forces de l’estat. L’estratègia de la comunitat de Madrid, amb Esperanza Aguirre al capdavant com a presidenta de la Comunitat, no era altra que la de desprestigiar l’esquerra radical i inculcar la por i la inseguretat a la ciutadania de manera que garantís un sucós repartiment de vots favorables a la dreta en els comicis electorals amb vista a celebrar-se el 9 de març.

Disturbis a Tirso de Molina. Madrid. 9 febrer 2008

Aquest mateix any la CNT sosté una sonada campanya contra la SGAE (Societat General d’Autors i Editors), després d’haver demandat a la Confederació Nacional del Treball per una suposada «intromissió il · legítima en l’honor de la demandant». L’origen de la demanda residia en un comunicat del Sindicat d’Arts Gràfiques de Madrid, publicat a la seva pàgina web, en què carregava contra la SGAE i es solidaritzava amb el portal d’internet “alasbarricadas.org”, que havia estat demandat, a seu torn, per la pròpia SGAE.

Considerant la demanda com un acte contra la llibertat d’expressió, i un atac a la CNT en el seu conjunt, l’anarcosindical respon com es mereix. La campanya dura al llarg de tot el 2008 i, entre altres coses, es va denunciar la voracitat recaptatòria de l’SGAE-ajudada pels seus còmplices al món de la política-i el projectat cànon digital, que no s’havia atrevit encara a implantar el PSOE (per interès electoralista) i al qual s’oposava el PP per aquest mateix interès.

Al llarg de tot l’any la SGAE va ser assetjada per mitjà de piquets i concentracions en diferents punts del país i diversos àmbits com reunions, celebracions, concerts, etc. en què participava la SGAE. El 15 de novembre, tres dies abans de la celebració del judici, prop de 2.000 persones convocades per la CNT es van manifestar pels cèntrics carrers de Madrid.

Manifestació contra la SGAE. Madrid. 15 novembre 2008.

Finalment els jutjats donen la raó a la CNT. Aquesta sentència, juntament amb altres de resolució similar que havien sortit gairebé al mateix temps, van suposar un punt d’inflexió per a aquesta autodenominada Societat d’Autors que fins ara s’havia cregut legitimada i amb la capacitat suficient per poder robar impunement a tot aquell que es ho proposa.

Entrant el 2009, i en plena crisi econòmica, la CNT de Lebrija fa la primera vaga general del país emmarcada en l’actual context de crisi. La vaga és un èxit, sent secundada pel 90% de la població-de vint mil habitants-, i deixa sols a PSOE, IU, UGT i CCOO davant la plantada del poble que reclamava el cessament del “endollisme” i transparència en el treball creat amb les ajudes anticrisi. Segons els informes publicats, els piquets només troben «una gasolinera i dos bars oberts i vuit famílies venent fruita a la Plaça de Proveïments».

Des que es va anunciar la convocatòria de Vaga, tant l’ajuntament com els sindicats CCOO i UGT, van desencadenar una ferotge campanya contra la CNT, recorrent a tot tipus de brutes estratagemes per intentar rebentar la convocatòria. La vaga general buscava la implicació de les empreses ubicades a Lebrija, així com tots els organismes públics, en lluita contra la pèrdua de llocs de treball a la localitat, el cessament dels acomiadaments injustificats i arbitraris de treballadors del municipi, i es sol · licitava el repartiment del treball, eliminant les hores extres i fomentant la contractació.

Vaga General al municipi de Lebrija. 18 febrer 2009.

Tot just un mes després, el dissabte 28 de març, la CNT es torna a manifestar als carrers de Madrid en protesta per l’augment de la precarietat laboral provocat per aquesta suposada crisi econòmica que en realitat està servint d’excusa a la patronal per guanyar terreny en detriment dels drets de la classe treballadora. Malgrat el mal temps la convocatòria reuneix a prop de 2.500 persones.

Manifestació contra la crisi. 28 març 2009. Madrid.

Al 2010 davant la nova reforma laboral que s’acostava i la reforma del sistema de pensions, conegut com “el pensionazo”, els sindicats de la Confederació van sostenir una intensa campanya d’oposició a aquests nous plans de govern i patronal. Entre les múltiples accions que es van dur a terme, podria destacar la manifestació que va tenir lloc pels carrers de Santander i que va reunir centenars de manifestants, comptant també amb el suport de militants de la Regional Nord. Un acte de l’anarcosindical que no es veia pels carrers de Santander des dels temps de la transició.

Sense cap dubte, el creixement de l’anarcosindical queda constatat amb l’increment d’activitat que s’estan donant en moltes regionals del país, així com per la proliferació de nuclis confederals com els d’Àvila, Parla (Madrid), Coslada (Madrid), Pineda de Mar (Barcelona), Lora del Río (Sevilla), etc. o la creació i reaparició després d’anys d’absència de nous sindicats com els de Santander, Torrelavega, Castro Urdiales, Betanzos, Gandia, Elx, Pilar de la Horadada, Las Palmas, Altiplano Utiel-Requena, etc.

Manifestació contra la reforma laboral. 6 març 2010.

Conforme han anat creixent les organitzacions llibertàries, els processos repressius contra aquestes han anat en augment, sobretot arran del procés insurreccionalista a Grècia. En aquest sentit, sis militants de l’ASI (entre ells Ratibor Trivunac, en aquells dies Secretari General de l’AIT) van ser detinguts sense proves i tancats durant diversos mesos fins que van ser posats en llibertat després de la celebració del judici.

En els últims anys l’increment de conflictes laborals ha estat notable. Només pel que fa les cadenes de supermercats en els últims temps la Confederació ha mantingut conflictes a tot el país amb altres cadenes com Carrefour, Plus, Dia, Caprabo o Gadis. Les seccions a aeroports i companyies aèries com Iberia, Spanair, WFS, Flightcare, Multiservicios aeroportuarios.  Als telèfons d’emergència com el 112 a Madrid o el 061 de la Generalitat. I no oblidem el conflicte amb Mercadona, que continua obert per l’assetjament laboral i maltractaments permanents cap als treballadors. En altres sectors s’han mantingut conflictes importants com ho van ser les vagues de neteja de metro a Madrid i de Clece a Sevilla el 2007,  la de Costa Ballena (Rota) el 2008 o el conflicte amb CESPA a Adra al 2011.

1 maig 2010. Madrid.

En el termini de quatre anys la CNT ha estabilitzat més de 200 seccions sindicals arreu de l’estat, demostrant que aquesta estratègia era veraç ja des de 1979, i no només això, sinó que està demostrant quees desenvolupa molt bé en l’àmbit de la mitjana empresa, precisament on es concentra la majoria de la classe treballadora de l’estat i on menys presència sindical existeix, juntament amb la petita empresa. Si bé l’evolució està sent positiva segueix sent insuficient,  CNT continua sent un sindicat modest.

No hi ha dubte que a poc a poc la CNT està trobant la manera de subjectar les seves seccions sindicals, el que té un significat, i és que la CNT ha assentat el seu espai sindical, de manera que ha demostrat que no li calen eleccions sindicals, ni servir-homenatge a la patronal, ni rebre cap subvenció de l’estat. Concretament a les petites empreses, l’estratègia de pressió s’està tornant especialment eficient, i aquesta tàctica només la realitza la CNT, que ni amb tots els alliberats que existeixen en aquest país cap altra central sindical mou a tanta quantitat d’afiliats, i menys de manera habitual. Creiem que això és important per trencar el procés de desmobilització que existeix en la classe treballadora i en la societat en general. Així doncs, esperem que aquesta desmobilització ens obri la possibilitat d’aglutinar a una quantitat important de treballadors i treballadores que busquen un referent social que no només respongui als jutjats o en premisses electoralistes, i també a tots aquells que no s’acontenten únicament amb millorar les seves condicions laborals, sinó que lluiten per millorar aquest  món.

En el Xè Congrés celebrat a Córdoba l’any 2010 s’ha enfortit l’estatègia i  el desenvolupament de les seccions sindicals de la CNT. El congrés ha dotat a la organització d’una eina per tal de fer front els conflictes col·lectius, el Gavinet Tècnic Confederal (GTC), format per dos abogats laboralistes i un economista. També s’ha enfortit la lluita per acabar amb la desigualtat de gènere, la creació i divugació del cooperativisme, la lluita per la defensa del mediambient o la necessitat d’enfortir llaços amb altres organitzacions socials i sindicals que lluiten per un nou sistema social, lliure, igualitari; humà.

Salut i anarcosindicalisme.