Resum de la xerrada sobre seccions sindicals

Aquest passat divendres 28 de febrer vam realitzar al local del nostre sindicat una xerrada sobre les seccions sindicals de CNT, per tal de donar a conèixer aquesta eina fonamental per la defensa dels drets dels treballadors i treballadores tant a les empreses com als sectors. L’acte va comptar amb unes 15 persones, amb presència de membres d’Acció Sindical del Bages, cosa que va permetre també un interessant intercanvi d’arguments i opinions.


Uns companys de CNT Barcelona van desplaçar-se fins a Manresa per tal d’apropar-nos la realitat de les seves seccions sindicals, implantades en diverses empreses. Van vindre companys de les actuals seccions a Mediapro (twitter: @mediaprocntbcn) i a Eurest (twitter: @eurestcntbcn), així com de seccions anteriorment existents, com la que hi havia a l’empresa Aldo-Union. A CNT Manresa també tenim seccions sindicals actives (FCC, Ajuntament d´Artès, Casals Cardona), però com sabem, ningú és profeta en la seva terra i les companyes de Barcelona, a més que sempre estan quan se’ls demana suport, tenen una àmplia experiència en tots els sectors. Així doncs, vam gaudir d’una gran ocasió per aprendre, plantejar qüestions i debatre al respecte.


Primerament, es van fer uns aclariments bàsics sobre les seccions sindicals. Les poden formar els treballadors d’un sindicat que treballen en una mateixa empresa, i aquestes tenen unes atribucions reconegudes per llei: realitzar reunions, recaptar quotes, distribuir informació sindical i -quan la secció compta amb més d’un 10% de la plantilla- dret a rebre informació de l’empresa i a la negociació col·lectiva. Les seccions han de comptar amb un delegat -amb funcions de portaveu i representant de la secció de cara a l’empresa i el sindicat- i és desitjable que es compti amb altres càrrecs, idèntics als que permeten el funcionament intern de qualsevol sindicat de CNT.


Un aspecte fonamental i prou conegut en la diferència entre el model sindical de CNT i el de la resta de sindicats és que no validem el funcionament dels comitès d’empresa i de la representació unitària dels treballadors. Les seccions sindicals només es representen a elles mateixes i als seus membres, mentre que els delegats de personal i els membres dels comitès d’empresa representen a tots els treballadors de l’empresa, mitjançant la realització de les eleccions sindicals. D’aquesta qüestió se’n va parlar força a la xerrada, on els ponents van defensar els beneficis de treballar al marge -i en contra, molt sovint- de la representació unitària, coneguts els riscos i perjudicis de la seva existència:

· Mentre que els membres del comitè d’empresa i delegats de personal poden estar fomentats per la mateixa empresa, tindre interessos aliens i diferenciats de la resta de treballadors o ser influenciables, els delegats de les seccions sindicals són elegits en assemblea, poden ser revocats en qualsevol moment i no tenen cap privilegi respecte als seus companys.

· Amb la secció sindical existeix una vinculació directa al sindicat, als principis de funcionament i a l’estratègia a seguir. D’altra banda, el control efectiu dels sindicats sobre l’activitat dels membres del comitè és quasi inexistent.

· Les persones participants en la secció sindical han de prendre part activa en l’activitat sindical i en tot moment funciona la democràcia directa. Amb el model de representació unitària se sol fomentar la delegació i una baixa implicació, a més de dinàmiques d’especialització en torn la figura del delegat o membre del comitè.

· Des de les seccions sindicals de CNT es dona la tendència a fer servir l’acció directa contra l’empresa -que sol funcionar millor que qualsevol iniciativa de caràcter judicial- per aconseguir els objectius sindicals. Molts cops la representació unitària evita utilitzar aquesta via, ja que, al cap i a la fi, no deixen d’actuar com a mediadors entre els treballadors i l’empresa.


Després d’aquestes qüestions de base, la xerrada i les preguntes que sorgien van centrar-se a conèixer com van aconseguir les diferents seccions sindicals fer-se fortes i aconseguir resultats.

Quant a l’estratègia d’implantació i creixement, el company de la secció de Mediapro va exposar com havien fet ells. A l’empresa no existeix comitè d’empresa, ni hi ha presència d’altres sindicats. A partir d’un nucli impulsor de 5 companys que van crear la secció, van començar a fer xerrades, incidint en aspectes que afectaven la plantilla i van aconseguir apropar a més gent a la secció. Avui dia formen la secció 45 persones, s’han aconseguit algunes millores i estan fins i tot negociant amb l’empresa un conveni extraestatutari. Aquest tipus de pacte s’anomena així, ja que només afecta una sèrie de treballadors de l’empresa, en aquest cas als de la secció sindical de CNT (tot i que després existeixen mecanismes legals perquè la resta de treballadors s’hi puguin adherir).


El company de la secció a Eurest va relatar la situació que viuen. Ara mateix són 24 membres a la secció, repartits en 6 centres de treball. En aquesta empresa sí que existeix un comitè d’empresa, però les accions de la secció sindical s’han valgut per si mateixes per a validar plenament el model sindical de CNT. Gràcies al suport de gran part del sindicat de Barcelona, es va mantenir una estratègia de pressió constant amb la realització de piquets a les portes d’establiments on Eurest té subcontractats serveis. Amb aquestes accions s’han aconseguit sempre els objectius plantejats: reincorporació de persones acomiadades, reconeixement de categories professionals, conversió de contractes temporals a contractes indefinits, apartar a dos encarregats imposats per l’empresa o establir de manera autònoma uns torns de treballs i de vacances.


A Aldo-Union també va funcionar una secció sindical de CNT i el company que la va impulsar va explicar com va ser la seva experiència. Va ser una secció amb pocs membres, però això no va impedir de fer pressió a l’empresa i arrencar algunes millores després de plantejar d’una taula reivindicativa, el repartiment d’octavetes denunciant aspectes laborals que incomplia l’empresa i la realització d’algunes altres accions.


Van ser més de dues hores de xerrada i debat en què també va tindre cabuda la reflexió sobre les problemàtiques, limitacions o reptes que tenen les seccions sindicals de CNT: fer que tota la gent que hi forma part participi de manera efectiva a les assemblees de la secció, aconseguir una major implicació i vinculació orgànica amb el sindicat, millorar la formació laboral i política o superar les barreres i rols entre la gent que ja provenia d’una politització prèvia i la que no.


Per part nostra, només resta agrair als companys que van vindre i a la gent que va acudir a l’acte, així com a emplaçar-nos a nosaltres mateixes a promoure, mantenir i enfortir aquesta eina de què disposem, autèntic focus de lluita sindical combativa i de caràcter anarco-sindicalista.

Deixa un comentari