Breus anotacions sobre la campanya i el judici contra Transport Sanitari de Catalunya SLU per l’acomiadament d’un company
Volem compartir amb tot el personal del sector les següents reflexions sobre el conflicte que mantenim contra l’empresa TSC.
Es tracta d’un conflicte llarg, en el qual hem mantingut d’inici una important predisposició per a solucionar el mateix parlant amb l’empresa. No ha pogut ser així i hem desenvolupat una gran campanya informativa al carrer i mitjans, que ha tingut ressonància en localitats tan variades com Madrid, Valladolid, Burgos, Barcelona, Tarragona, Girona o la mateixa Manresa.
Hem utilitzat l’acció directa, la solució del problema sense intermediaris, però ha estat impossible fer canviar d’opinió a l’empresa abans del judici. En aquest any tan dur, l’avantatge està sent per a les empreses, que s’estan aprofitant de la situació per a precarizar encara més les nostres vides. No obstant això, hem aconseguit que l’empresa oferís a la meitat del conflicte la via econòmica per a tancar-lo, arribant a establir la quantitat de 6000 euros com a pagament per la fi d’aquest. Lògicament, no es va acceptar. Els llocs de treball estan molt cars i la dignitat encara més.
Hem arribat a la celebració del judici el passat 9 de Desembre a Girona. Ha estat un judici llarg, pesat i molt molest per als i les treballadores. L’empresa no ha parat de mentir en tota la vista, tractant de desviar l’atenció sobre els fets que van motivar l’acomiadament. Han acusat el company de “tenir un taranná rebel”, de realitzar un sabotatge passiu a l’empresa, per reclamar el que ens pertany i per complir amb les normes de circulació vigents. L’empresa ha tingut la indecència de cridar a declarar a familiars de pacients, per a dir el que totes sabem: les persones que tenen tractaments crònics són sensibles i tenen moltes queixes, però la majoria d’elles haurien de ser solucionades per les empreses. A més, també va cridar a declarar a un extreballador que té problemes de salut, del qual s’havia renunciat a fer-li passar pel mal glop d’haver de venir al jutjat. No obstant això l’empresa li va pujar a l’estrada. Mentre ens acusen de no tractar bé a les persones usuàries del servei, no dubten a molestar i utilitzar a treballadors per a declarar contra altres treballadors. Ha estat un judici brut, però estem acostumades: les empreses mai juguen net.
Per tant, almenys de moment, decidirà un jutge el resultat d’un conflicte que no hem pogut guanyar al carrer. De tota manera, entenem que la sentència hauria de ser condemnatòria per a l’empresa i que el treballador hauria de ser readmès en el seu lloc de treball.
Passi el que passi, ens quedem amb el fet que l’empresa ha hagut de viure un conflicte fora dels jutjats, on no saben desembolicar-se. Han hagut de suportar una bona campanya contra la seva imatge, aclarint el caràcter antisindical i contrari a la protesta legítima de la plantilla. A més, de rebot, han procedit a millorar les condicions d’algun treballador, millorant-li la categoria, per a poder portar-la al judici com una pràctica normal, quan totes sabem que apliquen la infra-categorització de treballadors com a mètode d’estalvi.
Per part nostra seguirem. El conflicte no acaba aquí, passi el que passi en la sentència. Continuarem lluitant per millores en el sector, pel seu desprivatización i per l’autogestió de la sanitat íntegrament.
Visqui la lluita de la classe obrera! Visqui l’Acció Directa!
CNT Manresa
