Sobre la pujada de la llum
La pujada de la llum posa de manifest la futilitat de l’acció parlamentària. És a dir, els governs mai faran res que beneficii la gent per molt que ho vulguin fer, ja que els interesos de la classe dirigent hi prevaleixen. L’única acció que hem pogut veure contra aquesta autèntica punyalada a l’economia de les famílies de classe treballadora ha sigut a travès de les xarxes socials. Una altra reacció ha sigut difondre una sèrie de manuals per estalviar llum. És a dir, un símptoma d’impotència.
De què serveix tenir tants parcs eòlics i solars destrossant el territori si finalment la factura segueix pujant? Al cap i a la fi, Espanya és exportadora neta d’energia elèctrica. Per què no es garanteix un preu just a la ciutadania? Doncs, per exigència del mercat.
Des d’aquest sindicat pensem que el grau d’organització de la classe treballadora determina el grau de millores que aconseguirem. Si seguim amb aquesta desorganització – amb cadascú fent la lluita pel seu compte o, més simplement, sobrevivint – és clar que els governs es veuran legitimats per fer aquesta pujada i les retallades que vindran davant la impotència i la ràbia de tothom. Al cap i a la fi acaben d’imposar-nos una pujada sense resposta.
Ja estem vivint les primeres mesures de les noves polítiques d’austeritat i ens ha agafat a contrapeu. Les organitzacions socials no teníem una resposta. Però és que les organitzacions socials necessiten nodrir-se de la pròpia gent, que serà qui les faci útils i ambicioses. Com es fa això?
A Mèxic fa uns anys hi va haver setmanes de disturbis després del “tarifazo”, cosa que va fer que el govern canviés de parer. Fa poc, a Bulgària el govern no va poder aguantar 8 dies de protestes per la pujada de la llum o a França electricistes sindicats van restituir fins a 300.000 contractes de llars que no podien pagar la llum. L’organització des de baix hi és i aconsegueix victòries. Amb una sindicació al voltant de l’energia podrem exigir que la llum o l’escalfor quedin fora del mercat i es garanteixin per tothom.
El nostre problema actual és que la nostra classe realment necessita d’una organització real a tots els barris i pobles que vetlli per les qüestions que ens afecten a tothom però que per dedicar els nostres esforços a altres qüestions ens és impossible d’arribar-hi. Nosaltres entenem que la CNT és aquesta organització, però caldrà posar-la a punt entre totes.
Com sempre, Organitza’t i lluita. Us hi esperem.
