Ja no ens alimenten les molles, ja volem el pa sencer

Vivim temps d’excepció. Temps d’incertesa. Primer la pandèmia i desprès la guerra d’Ucraïna marquen un canvi de cicle a nivell global. No només això, sinó que ara també comencen a ser visibles tots els problemes derivats de la crisi climàtica i de l’esgotament de recursos minerals. El nostre model de vida, basat en el consum, arriba al seu final. Però això no vol dir que s’acabi el món. El que s’acabarà, si més no, és el model neoliberal.

Actualment som testimonis d’una ofensiva global de les idees reaccionàries, que amenacen amb fer-se amb el poder de certs estats. També van col·locant discursos d’odi en la societat. Són lobbys d’ultradreta molt ben finançats que s’aprofiten del lamentable estat dels mitjans de comunicació, sempre necessitats de cridar l’atenció i en mans de multimilionaris sense escrúpols. És a dir, que podem tenir un planeta en crisi liderat per la pitjor gent possible.

Des de la CNT de Manresa creiem en la capacitat d’autoorganització del nostre poble. Ho vam demostrar durant la pandèmia creant unes 7 xarxes de suport mutu, atenent a les nostres veïnes i veïns, intentant fer una realitat de la frase “que ningú quedi enrere”. També creiem a la CNT en que la lluita és el motor de la història. Fins i tot en els moments més foscos, el que determinarà com serà la societat no és una altra cosa que la lluita de classes o la resposta de la part de la societat que es troba a baix, ben a baix.

Precisament venim d’una tradició que va donar origen a l’1 de Maig. El 1886 els nostres predecessors van iniciar un cicle de vagues per assolir la jornada laboral de 6 hores. 8 d’ells van ser executats pel govern d’Estats Units, suposadament la terra de la llibertat i les oportunitats. Aquestes morts, els Màrtirs de Chicago, van convertir-se en el símbol de la lluita en uns moments molt foscos. Tot el moviment obrer internacional va acollir la reivindicació i a través de la lluita van poder imposar-los les 8 hores als seus estats. A l’estat espanyol les 8 hores de jornada només van ser acceptades amb la Vaga de la Canadenca.

Tornat a la nostra època, tothom pot veure com hem perdut poder adquisitiu. Els nostres diners no valen el mateix que l’any passat. Els preus dels lloguers segueixen disparats, condemnant a la pobresa a nombroses persones. Els ajuts governamentals han servit per que la gent no es mobilitzés, però alhora eren insuficients. Ara, amb una conjunció de crisis molta gent es pot veure completament ofegada i ho pot perdre tot. No defalliu, sisplau. La solidaritat i el suport mutu han de prevaldre al món dels diners i l’especulació. Per això estem aquí, per exigir una vida digna per tothom.

I dignes són les lluites de la classe treballadora, començant per les administracions públiques amb un bon percentatge que pateix contractes temporals per anys i anys; seguint per la comunitat educativa, en plena precarització d’un servei que estan posant en mans del capitalisme d’amiguetes disfressat de progrés; d’uns serveis públics essencials externalitzats; d’una sanitat pública atacada, infrafinançada i sotmesa a un ritme de treball inassumible; d’un sector del transport al que mai se l’ha explicat la crisi de l’energia i mai s’ha fet la més mínima transició energètica tant necessària avui; d’un sector agrícola massa dependent de la maquinària i de les subvencions; d’uns jornalers del plàstic o dels escorxadors en situacions que recorden les del proletariat del segle XIX; d’un sector industrial que segueix en mans d’explotadors que s’aprofiten de la manca d’organitzacions obreres; d’un sector de la llar i les cures que treballen en negre; d’una hostaleria i comerç amb jornades interminables… En definitiva, tot el model econòmic està del revés. Fins ara l’hem suportat per que ens permetia anar tirant, però ara és a totes llums insostenible.

Nosaltres pensem que els canvis els fan els pobles i els governs reaccionen a ells. Pensem que podem ser més fortes, però ho serem si anem totes a la una, de forma organitzada. Estem més que preparades per gestionar la societat, que no ha sabut gestionar el gran capital i tot el que fan es resumeix en especulació, corrupció, repressió i paradisos fiscals. Avui més que mai: Autogestió, Organització i Suport Mutu

Visca el Primer de Maig

Visca la Lluita de la Classe Obrera

Visca la CNT

SOV CNT Manresa

Sindicat d'Oficis Varis de Manresa - Catalunya central (que inclou comarques de l'Anoia, del Bages, del Berguedà, el Solsonès i el Moianès)