Sobre la vaga del 30 de novembre. L’interinatge en lluita

Article aparegut al Nació Digital de Manresa el 30 de novembre.

«La Taula Sindical del Bages-Berguedà torna a convocar una vaga aquest 30 de novembre. A Manresa quedem davant de Serveis Territorials a 2/4 de 9 del matí»

Miguel G. Gómez

La vaga de l’interinatge a les administracions públiques del dia 28 d’octubre passat va marcar una fita de mobilització sindical al marge de CCOO i UGT. La convocatòria estava liderada per la Taula Sindical de Catalunya, formada pels sindicats CGT, CNT, COBAS, COS, IAC i Solidaritat Obrera. Ara, a l’Alt Llobregat s’acaba de formar la Taula Sindical del Bages-Berguedà, el paraigües que uneix Acció Sindical Bages, CGT, CNT, COS i l’USTEC-IAC.

Les mobilitzacions del 28-O van ser, en certa manera, històriques, ja que la manifestació de Barcelona va aconseguir aplegar prop de 25.000 persones, un indicador que evidencia el malestar latent entre el personal de la funció pública. Tothom que va fer vaga aquell dia va ignorar els missatges desmobilitzadors del sindicalisme majoritari que veu amb bons ulls la proposta del ministre Iceta.

Però la situació de l’interinatge no és menor, i és que afecta a, com a mínim, 800.000 persones a tot l’Estat espanyol. L’interinatge, diguem-ho clar, és temporalitat i, per tant, precarietat. Hi ha casos flagrants amb persones que porten en aquesta situació uns 18, 20 o 25 anys! Situació, per si no queda clar, que implica no tenir la seguretat de seguir en el lloc de treball a mig termini. Sempre amb l’espasa de Damocles al cap. D’aquí surten els lemes de “Cap interina al carrer” o “Les que hi som ens quedem”.

Si atenem a la legislació espanyola vigent, l’Estatut dels Treballadors indica que si no es justifica adientment, qualsevol contracte ha de ser fixe per naturalesa. Però aquest Estatut deixa fora el personal interí, contradient el principi d’igualtat de la Constitució. Amb tot, el que ha de prevaldre no és l’antiguitat de la persona treballadora, sinó la naturalesa de la feina. Si aquesta feina és estructural per a l’administració, aleshores es requerirà un contracte fix. Si la feina és conjuntural, llavors sí que es podrà admetre un contracte d’interinatge.

Per aquesta escletxa les administracions públiques tenen un gran percentatge de treballadors en règim interí o temporal. La situació ha arribat a tal punt que en alguns ajuntaments o serveis, l’interinatge és del 50 o fins i tot del 80% de la plantilla total. L’administració pública, diputacions, Ensenyament, Judicatura o Sanitat -entre d’altres-, estan abusant sistemàtica de la figura de l’interinatge.

Aquest abús continuat va ser detectat per la Comissió Europea el 1999, any de la Directiva 1999/70/CE. La Comissió Europea va admetre una temporalitat a les administracions de fins al 8%, quan a l’Estat espanyol tenim situacions tremendament irregulars, com hem dit abans. La Comissió també va obrir un procediment d’infracció contra l’Estat espanyol degut a un abús de la temporalitat a les administracions públiques, tot i el cas omís dels tribunals espanyols a les sentències del TJUE. Tornant a l’Estatut dels Treballadors, aquest remarca que el conflicte entre dues normes laborals s’ha de resoldre aplicant la més favorable al treballador. Davant d’això palesem, un cop més, que per a Espanya la Unió Europea només existeix quan es tracta de rebre diners o d’imposar-nos una retallada.

En definitiva, ens trobem davant d’un abús contra prop d’un milió de persones a les quals se les impossibilita fer plans de vida degut a la temporalitat sistemàtica que pateixen en un lloc de treball que per lògica hauria de ser fix.

Els sindicats majoritaris i acadèmies de formació agiten el seu alumnat, que prepara pacientment oposicions. Hi ha molts calers en joc: els cursos costen molts diners. Així que una part de l’opinió pública pren cartes a favor d’aquesta gent que encara no està treballant. ¿Potser les interines no saben fer correctament la seva feina? Si és així, ¿per què segueixen en seu lloc de treball i no les han fet fora? Aquí es produeix una guerra entre les persones de l’escalafó més baix: en comptes de demanar explicacions i solucions a qui correspon, estan disputant la plaça a qui tenen al seu costat i es queixen que la gent defensi el seu lloc de treball actual.

Podem entendre la frustració de qui està estudiant tota aquesta situació. Però si s’està opositant és, en la gran majoria de casos, per aconseguir unes places fixes i estables que el mercat laboral nega a la gran majoria de la classe treballadora. Amb això present, podríem deduir que en realitat el que cal combatre és la temporalitat, tingui la forma que tingui. Fins i tot assegurar-nos la internalització de serveis essencials que ara estan en mans privades: ambulàncies, atenció domiciliària, menjadors escolars, neteja viària, residències i algunes empreses del tercer sector, entre d’altres. Com es veu, la lluita per l’estabilitat laboral també té altres vessants menys explorades però no per això menys legítimes.

Davant de tot això, tenim l’escàndol servit. I com el resolem? Els sindicats de la Taula Sindical del Bages-Berguedà ho tenim ben clar: correlació de forces. Si ens mobilitzem, organitzem i anem fins al final tindrem més beneficis. A tall d’exemple, durant l’últim mes, després de les mobilitzacions d’octubre, l'”Icetazo” ja ha variat l’antiguitat. Amb tot, la llei de l’Iceta no és pas el final del camí. Tampoc compleix amb la normativa europea perquè la temporalitat seguirà sent massiva.

Per tot això, la Taula Sindical del Bages-Berguedà torna a convocar una vaga aquest 30 de novembre. A Manresa quedem davant de Serveis Territorials a 2/4 de 9 del matí. Des d’allà, farem una manifestació que recorrerà diversos carrers de la ciutat. A 2/4 d’1 tindrà lloc la manifestació de Barcelona.